Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/101

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



LA MINYONA DE CASTELLÀ

Una cançó vui cantar,
no hi ha molt que s'és dictada,
d'una minyona que hi ha,
filla n'és de Castellà.
Té la cara com un àngel,
els cabells té com l'or fi,
i al cap unes grosses trenes,
i a mi me'n té el cor robat
i l'enteniment lligat
amb unes fortes cadenes.
Les cadenes que en som pres,
són d'amor d'una donzella;
i amb la gracia que ella hi va
i amb l'aire del caminar
mariners pendríen vela.
An el seu pare vai dir,
i també a la mare d'ella,
si me la volíen dar,
si no l'iría a robar
com s'estila a les donzelles.