Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/103

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



LA MONJA RENEGADA

Si n'hi ha una monja
dintre d'un convent,
passa quarts i hores
plorant i rient.
La mare abadessa
n'ha tingut esment:
— De què ploreu, monja,
de què tant ploreu?
— Ploro per un jove
que se'n diu Climent,
que si no m'hi caso
moriré per ell.
— Moriu-se'n la monja,
ja us enterrarem,
un ofici d'àngels
vos en cantarem,
de flors i violes
vos enramarem;
les tombes són noves,
les estrenareu.