Aquesta pàgina ha estat validada.
me'n vai carrè avall,
carrer de l'Antonia.
Al sols del carrer
la n'encuantro sola,
sentada en un banc
al peu de la portaو
los peuets al sol,
la careta a l'ombra.
Li'n dic: «— Déu vos guard»;
molt millor me'l torna
— Diu que us heu casat
amb un fadrí d'Aitona?
— No ho cregueu, Josep,
no cregueu tal cosa;
que jo, fins ací.
sempre só estat vostra,
i d'ací endavant
la mateixa cosa.
