Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Allà, per l'istiu,
a Sant Joàn anava,
amb un germà seu
que l'acompanyava.
Al sê a mig camí
ja la n'han robada;
al veure'ls venir
ja en cau desmaiada.
— No us desmaieu, no,
gentil cor de dama,
que no us robarem
ni l'or ni la plata,
sinó les amors,
que a tots mos agraden.
Torna-te'n, xiquet,
torna-te'n a casa,
no la veuràs més
la teua germana. —
Lo xic n'és discret,
a La Seu anava;
a câl Governador
trobà que sopaven.
— Bona nit, senyors,
bon profit que els fassa,
quan hauràn sopat
contaré el que em passa.
— Conta-mos-ho, xic,
conta-mos-ho ara.