Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Festejava una minyona
de petitesa en ençà;
ara que m'hai fet grandet
ja m'hi volía casâ.
Ella, la fals i traidora,
me n'ha volgut deixâ estar
— Mare, dau-me l'escopeta,
que la vui anâ a matar.
— Ai fill meu, això no ho fasses,
de minyones prou n'hi ha.
— No pas de tan boniquetes,
i de tan de bon amar. —
A la porta de l'esglesia
allí mo'n vam aturar;
al sortir lo matrimoni
jo al novio vaig matar.
Me'n cordo les espardenyes,
i a corre me'n vai posar;
ja s'aventen les campanes,
lo sometent se va alçar,
allà, a sota d'una roca,
la vida me'n vai salvar
A l'essent a la vesprada,
a casa me'n vai tornar;
ja en trobo la meua mare
que no hi veu de tant plorar
— Què en feu, la meua mare,
què en feu, de tant plorar?