Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Una cançoneta
vos vui cantar jo,
d'una minyoneta
que és del Rosselló.
 Ai, amor primera,
 te'n portes la flor,
 te'n portes la palma
 de tot Rosselló.

Ella cuina i pasta,
fa bugada i tot,
i ella la'n rentava
en un riu molt gros,
ella l'esclaría
en un d'espaiós,
ella l'estenía
en un jardí de flors,
i ella la'n plegava
en una capça d'or,
cada plec que hi feia,
un sospir o dos.
— Què sospires, filla?
Què sospires, tu?
— Bé ho sabeu prou, mare;
bé ho sabeu prou, vós,
que n'era promesa
amb un xicot ros.