Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Me n'agafo l'escopeta,
i me'n vaig anâ a caçar;
no en trobo cap pessa bona
per a poder-li tirar,
sinó una pastoreta
que en guardava el bestiar,
que n'estava adormideta
a sota d'un olivar.
Si li'n tiro o no li'n tiro,
no li'n vaig voler tirar;
en cullo un pom de violes
i al pit les hi vaig posar,
les violes eren fresques,
la pastora es despertà.
— No em diríeu, la pastora,
de qui és, aquest bestiar?
— Les ovelletes són meues,
i els moltons del meu germà.
— No em diríeu, la pastora,
si se'ls voldría jugar? —
Ja en treuen un joc de cartes,
i se'n posen a jugar,
lo caçador n'era pràctic,
totes les hi va guanyar.
— Ara que m'heu guanyadeta,
aon me'n fareu anar?
— A les muntanyes més altes,
que ningú mos hi veurà,