Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/85

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


El matí de Sant Joàn,
com n'és festa senyalada,
poso la sella al cavall
les pistoles a la xarxa.
 Jo, que no puc dormî a la nit,
 sinó un xic a la matinada;
 jo, que no puc dormî a la nit,
 sinó a la matinada un xic.
 
Ja me'n vai tot carrê avall,
carrer de l'enamorada,
quan soc al mig del carrer
trobo la porta tancada.
Ja li fai un truc o dos:
— Baixa a obrir, l'enamorada;
malaent tan esperar,
que la barba tinc glaçada;
les anques del meu cavall,
són blanques de la rosada.
— Lleva't, lleva't, tu, marit,
i ves-te'n a la caçada,
trobaràs conills al jaç,
i perdius a la llevada.
— Lleva't, lleva't tu, muller.
que a tu te n'han demanada.
— Allò era lo forner
que manava la fornada.
— Qui et pogués veure, muller,