Aquesta pàgina ha estat validada.
ai, a la meva terra!—
La veu un passejant,
que s'ha enamorat d'ella.
— Deixeu-me, carceller,
parlâ amb la presonera.
— Torneu demà al matí,
que eixirà a la carrera,
vestideta de blanc,
resant el Miserere.—
El fill del rei ho sab:
la'n vol anar a veure.
A l'endemà al matí,
la'n treuen amb bandera:
la creu hi va al davant,
el butxí va al darrera,
dos frares al costat
cantant el Miserere.
Les nines del seu temps
se'n van corrent a veure-la.
— Ai, nines de Lyó,
de mi preneu exemple!
Mares, no deixeu mai
les filles que festegen.—
La mare la segueix
feta una Magdalena.
Quan va passar davant,
davant de casa seva,
ja n'arrenca un gran crit:
— Valga-m Déu, mare meva!
Si m'haguessiu casat
al cap de la quinzena,
no hauria jo caigut
