Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/127

declarada·ns té la guerra.
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
El gran comte d'Olivar
sempre li burxa l'orella:
— Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra
contra tots els catalans. —
Ja ho veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;
n'han cremada una iglesia
que Santa Coloma·s deia;
cremen albes i casulles,
els calzers i les patenes,
i el Santissim Sagrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot
mentres que la missa deia;
mataren un cavaller
a la porta de l'iglesia,
don Lluís de Furrià,
i els angels li fan gran festa.
El pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el daven an els cavalls
sols per assolar la terra;
del vi que no era bo
engegaven les aixetes:
el tiraven pels carrers
sols pera regar la terra.
A presencia dels seus pares