Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/33

que té a França ·l rei d'Espanya.
Quan vaig partir me donà
per vós, dama, una comanda:
diu que us cerqueu aimador,
que ell amada s'ha cercada:
la filla del rei francès
per esposa li han donada.
— Benhaja qui presa l'ha,
malhaja qui li ha dada.
Gentil dama ne só jo,
i ell per altra m'ha deixada.
Set anys el som esperat
com a dòna ben casada,
altres set l'esperaré
com una viudeta honrada.
Si al cap d'aquest temps no ve,
per monja seré tancada,
monja d'un sant monestir
que·s nomena Santa Clara.
— No vos feu monjeta, no,
que foreu malaguanyada
No·s menja allí pa de blat,
sinó d'espelta i civada
Vós dormiu en llit guarnit
dins la cambra encortinada
allà ·s dorm sense llençols
en un pobre llit de palla.
No vos feu monjeta, no,
que encara teniu qui us aima.
Vostre marit pot venir
a l'hora més impensada.
Què farieu dama, vós,