Pàgina:A ca'la sonambula (1899).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


perque... ¡n' has tocat de teclas!

Per lo tant, si ara t' arreglas,
ningú 't pot dir «mal profit».
Perruqué', arrenca-caixali,
quinquillayre de café,
repartidor... Pero re':
ab la sórt may feyam ali.
Per' véurer si eixía á salvo,
vaig buscá' invents. ¡Mal consell!
Vaig fe' un' aygua pe 'l cabell
que tothom s' hi feya calvo.
Vaig empescarme un sabó
per' las tacas y pe'ls guants,
que va esbalotá' 'ls encants;
pero ¡ca!: mala invenció
A n' als tres días ó quatre,
ja cap babáu me 'n prenía:
la taca... ¡prou! ja fugía;
pero... n' hi quedava un' altre!
Sort qu' al home de conducta
li ve un día que 's compón:
ara, 'l rengló de la són
es el que 'm dona producte.
Tenim aquí, casa oberta
ab la Tresona -qu' es una
sonámbula de fortuna,
que sab de dormir desperta;-
y exploto un establiment
sense exposar capital,
perque jo pago, total,
ab uns quants grapats de vent.

(Fa l' acció de magnetisar.)

Y veuse aquí, d' un pelón
fet un home de decencia,
gracias á la Providencia
qu' ompla de tontos el món.



ESCENA II
MARIANO, CONXA, per la porta de la escala.


Conxa Deu los guart.
Maria.  (Una senyora).
Conxa ¿No es pas en 'quest pis, qu' hi está