Vés al contingut

Pàgina:Agna-Maria (1904).djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

El Duch estirá els brassos com pera agafaria per la cintura.

— ¡Enrera! — digué ella. — Feu que'm matin ab mon marit sí voleu, peró aixó ¡may!

— Donchs, morirà— digué fredament el Duch.

— Y també vos ¡á Deu ho juro! — li respongué ella, aixecant la mà al cel indignada. Y sens afegir paraula, obrí la porta y baixá depressa la escala sostenintse en el passamá fins arribar á la entrada.

Al peu la estava esperant son fidel criat. Al véurela baixar sofocada li oferí'l bras y ella sostenintse en ell, sortí del palau en direcció á son allotjament.

Eran las cinch de la tarda. N'Agna-María estava á casa la amiga viuda, ahont s'havía allotjat, en la part central de la vila. La entrevista ab el de Leganés, l'havía fet tornar com boja. Feya tres nits, desde que sapigué'ls successos de Cambrils, que no dormía. Duptava y estava rabiosa. Tan aviat buscava plans de venjansa, com se desesperava. La seva amiga tractava de donarli consol, peró era inútil. Per fi va cridá á son criat y li digué:

— Joan, ¿no trobarías alguns homes valents pera assaltar la presó?