Pàgina:Agna-Maria (1904).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


 —Pare; es el cas que hi ha un medi pera salvar al meu Antoni, pero aquest medi es infame.

 El frare la mira sorprès y ab curiositat, y ella va seguí :

 —Al arribar á Reus quan vaig sapiguer lo que volían fer al meu marit he anat desseguida á veure el Governador de la Plassa.

 —¿El Duch de Leganés?

 —Sí, el mateix. He anat á veurel pera demanarli gràcia.

 —Y ell ¿qué t'ha dit?

 —M'ha rebut ab molta amabilitat, ab massa amabilitat, y m'ha recordat que m'havia volgut per muller, tirantme en cara ma negativa, quan el Virey de Catalunya va demaná la meva ma pera ell; que considerés que lo que jo li reclamava era, ni més ni menos que la vida del seu afortunat rival, peró qu'ell me la concediria ab la condició... ab la condició... de que jo fos seva tota aquesta nit.  Fra Félix se va impresioná fortament, y va quedarse reflexionant. N'Agna plorava.

 Al últim el reverent li v'a preguntà :

 —Y ¿qué li has respost?

 —iQu'el matarla! Y ell s'ha venjat fentlo posar en capella...

 Y aquí el plor va interrompre las paraulas de la Baronesa.

 —Y are ¿qué pensas fer?

 —Jo, — respongué ella ab la vista extraviada.— ¡Matarlo!