Pàgina:Agna-Maria (1904).djvu/47

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
45

 Ella li besá la ma, y el frare s'en va aná fent una reverencia. El rellotge del campanar de San Pere tocava las vuyt.

 Quan Agna es va quedá sola murmurá entre dents.

 —Res hi fa, te rahó Fra Félix, lo primer es salvar al meu Antoni; pero després... ¡ah! després, un cop ell estigui á salvo ab els defensors de la Patria, alashoras á n'aquest monstre'l mato... ¡Si!'l mataré perque no vull que ningú més que mon marit pugui dir que he sigut seva.

 A las deu de la nit, la infelís Agna María sortía de son allotjament sens que ningú la vegés, embolicada en un mantó, la cara tapada, dirigintse ab pas insegur al Palau del Governador de la Plassa. No hi havía ningú pels carrers; no més de quant en quant els recorría alguna patrulla.

 Arrecerantse á la paret va arribá al allotjament del de Leganés. La porta estava tancada. Sols quedava obert el porticó. El centinella la va aturar, y ella va demaná per l'oficial de guardia, puig es tractava d'un assumpto urgentíssim pera'l senyor Duch. Va sortí aquest y va conéixer á la dama de la tarda.

 — Passi recado al senyor Duch y díguili que vinch á veurel,—li digué ella.