van assaltar San Sadurní y es van aturar devant de Martorell pera posarhi siti.
Pro en Margarit que ja tenia fama de bon capità, donant una volta, va picála retaguardia de los Vélez y anant á Constantí el prengué per sorpresa, va llibertá més de trescents catalans presoners y entranthi va deixá que las milicias del camp, qu'ell manava, venjessin á sos germans de Cambrils.
Més de cinch companyías de reals, ab ferits y malats foren degolladas.
En cambi el dels Velez cremá un poble. Al arrivar devant de Martorell i'exércit catalá manat per en Tamarit, que ja havia tornat de Fransa, el tercer conceller y Mr. de Serignan ab els Francesos, resolgueren retirarse á Barcelona, y allí esperar al enemich.
Serignan ab sa caballerfa protegí la retirada detenint desde las murallas Mr. de Cenessé y el de Balandon á n'els reals ab un seguit y encertat foch d'artilleria.
Al entrar els Castellans no hi van trobar més que personas indefensas y van desahogar sa crudeltat ab ellas.
Las donas eran violadas devant de sos pares y marits y degolladas després ab ells; els nens de piis els enfilavan en la punta de las picas, els vells eran arrastrats á la cúa dels cavalls. Els Católichs no van respectar ni sexe ni edat ni estat, ni res. Els mateixos sacerdots foren assessinats al pen dels altars, mentres deyan la missa.
