Aspre i dura era la tasca que vareu encomanar-nos fa tres anys : constituir un organisme oficial nou, sense medis, sense el concurs simpàtic del poder públic, sense hàbits de govern, sense la base d'estabilitat que dóna a les institucions de govern la independencia de les assemblees o l'existencia d'un poder moderador. A aquestes dificultats internes va ajuntar-s'hi sobtadament tota una allau de complicacions extraordinaries, nascudes del fet imprevist que va trasbalçar el món quasi totjust iniciada la nostra obra.
Amb el vostre concurs, que mai ens ha faltat, i amb el del poble de Catalunya, que en tots els moments decisius ens ha assistit, hem arribat al terme d'aquest primer període victoriosament : amb medis de no res, malgrat hostilitats i desamors, hem construït un instrument que amb fets, amb actuacions fecondes desenrotllades en circumstancies ben adverses, amb èxits assenyalats, demostra la seva viabilitat, la seva aptitut per les altes funcions que n'espera Catalunya.
Entrem ara en el segón moment de la vida de la Mancomunitat, en el període de la seva consagració definitiva.
Som a l'hora de resoldre el problema del seu contingut, de les seves atribucions. No hem fet la Mancomunitat per a tenir una Diputació més gran, ni per a donar a l'ànima catalana un petit cos d'administració subordinada, secundaria : una provincia. Tots, anant més o menys
Pàgina:Als diputats de la Mancomunitat de Catalunya.djvu/5
Aquesta pàgina ha estat validada.
