tura de la nostra terra, serà aixís? Jo crec que podré lograrho, doncs el meu pensament guiat per un esclat d'entusiasme; un esclat d'amor per les lletres que fan més bella la catalana parla, farà que ressonin a nostres orelles com un cant de rossinyols; com una armonía divina, vegent en un somni que'ns ompli'ls sentits les belleses de la nostra terra.
Veurem traspuar en elles l'amor: l'amor pur que als cors dona vida i fa que sentim un afecte purificat vers la dóna qu' estimém i que voldriam fer la nostra companya; també veurem l'amor dels homes, aquest amor que'ls uneix i que mantes voltes escarnint-lo, deixant-se portar per bestials instints de primitivisme, sense escoltar aquest afecte que tindría d'ajuntar-los en una germanor complerta, es llensen a unes lluites selvatges que fan trontollar tot el món, més selvatges encare que les dels nostres avis, doncs en les d'avui el que's plany menys és la carn humana, sense fer cas de que aquestes matances que deixen la terra xopa de sang innocenta, de sang noble, desdiguin les sanes tradicions de les terres civilitzades.
Amb la poesia, sentirem l'afecte vers aquesta
