Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 120 —
Una tarde carré'amunt
un minyó camina ab calma:
ò du febre ò be té fret,
que s'embolica ab la manta;
ve cansat y malmirós
y esgroguehit de la cara.
—Mariagna, exíu, exíu,
vostre fill es de tornada.—
La Mariagna qu'ho sent,
ab un bot baxa l'escala;
quan la porta ha revolat
ja'l veu al pas de l'entrada.
—Fill meu! Fill meu!—y pel coll
com una boja s'hi abrassa.
Lo soldat romp a plorar
ab una pena que'l mata:
—Mare meva del meu cor,
no us puch tornar l'abrassada!—
La mare's fa enrera un pas,
y al minyó li cau la manta;
los brassos del gech son buyts
y cusits a les butxaques.
