Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/124

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


- 120 - Una tarde carré'amunt un minyó camina ab calma: ò du febre ò be íé fret, que s'embolica ab la manta; ve cansat y malmirós y esgroguehit de la cara. — Mariagna, exíu, exíu, vostre fill es de tornada. — La Mariagna qu'ho sent, ab un bot baxa l'escala; quan la porta ha revolat ja'l veu al pas de l'entrada. —Fill meu! Fill meu!— y pel coll com una boja s'hi abrassa. Lo soldat romp a plorar ab una pena que'l mata: —Mare meva del meu cor, no us puch tornar l'abrassada! — La mare's fa enrera un pas, y al minyó li cau la manta; los brassos del gech son buyts y cusits a les butxaques.