Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/148

Oh terra malhaurada!apenes ja s'escolta
cantant lloances tuesla veu d'un trovador;
avuy sols te du l'ecola befadora absolta
que't fa un exam de vespes,rimayres sense cor.

Oh catalans! (si encaraalgun n'hi hà que siga
herèu d'aquells grans homesde cor i braç nervut)
fèu que no arribe l'horaen que tothom vos diga:
«L'honor de Catalunyaper sempre s'es perdut.»

Veníu tots los qu'encarano heu oblidat sa historia,
los que volèu tornarlilo séu passat capdalt,
aquells a qui llumenala veritable gloria
i qu'entre tots los altresportèu lo cap ben alt.

Exím tots a la unaal crit de «¡Via fòra!»
marxèm, com un sol home,fidels i ben units,
i a tot lo món diguèmli,puix de que ho sàpia es hora:
«No sóm d'esta niçagad'esclaus desvergonyits!

Som fills d'aquells atletesque als serrahins venceren,
que a Italia feren suay a Grecia en tremolor;
volèm qu'avuy lluhescala gloria qu'ells tingueren
ab Deu, Famila i Patria, i Llibertat i Honor.»

Si axís, valenta i noble,l'indignació no esclata,
si's pert la nostra causaper esperit covart,
morímnos de vergonya,puix si'l dolor no'ns mata,
com febles criaturesnos resta sols plorar.
—————