Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/169

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


- 165 - posturera y franquesana, aquella que, diu tothom, qu'es la nioça més salada d'aquells volts de bé de Deu, per puntejar la Sardana... Tots els mercats la veureu pel Pont- Vell passa que passa: ab el cistellet al braç, el cap viu, el pas de guatlla, pengim-penjam l'adreç d'or de ses orelles nevades, fins que la frega del braç com aquell qui no ho esguarda, un empinat mocetó de barretina flamanta, qui, ab un senzill «Deu te guart», com un ciri l'ha plantada... iQuina Vila es La Bisbal! iquina vila més galana! íY quins mercats, vàlgam Deu! icor què vols, cor què demanes!... Diuen que iots els mercats l'Hereu Font també hi devalla, y que l'art del mercadeig no es lo que més l'afalaga. Un parell de trenes d'or y l'esguart d'uns ulls que maten li'n tenen el cor robat fa una bona temporada... També passa pel Pont- Vell, dret camí d'anà a sa casa; si ab l'Agnès se parlen may.