Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/171

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


Y'l marit que té, solets, a sa esposa y fills a casa^ no ha olvidat no, el pà blanch qu'al partir li encomanaren.. iQuina vila es La Bisbal! iquina vila més galana! íY quins mercats, vàlgam Deu! jcor què vols, cor què demanes! Quan els raig del sol ixent ja no endauren les Gabarres, y callada vé la Nit ab son mantell d'estelada, La Bisbal de TAmpurdà si n'ha feta de mudança pel qui l'ha vista de jorn y de nit torna a miraria!... Sols ne resten pels cantons parelles enamorades, quines, tot garlant, garlant, no han vist la lluna atançarse. Los vehins d'aquells entorns bé'ls han vistos de vegades ja n'els nostres jovincels entre'ls raigs de lluna clara! Els sospirs se van seguint un a un com vol de fades... posantse ella la mó al pit, ell fent ratlles ab la vara, mentres s'ou de tant en tant que juren ab veu molt baixa. Y com tudons purrupants aprop llur niuet de palles,