<poem> Lluis Bertrán i Pijoan —————— Nat en La Canonja (Camp de Tarragona). La seva afició per la literatura, va desvetllar-se en el seu esperit somniador. Portat pel seu romanticisme, la poesia no tardà en somriure-li amb la seva benefactora llum, i a l'edat de catorze anys, va publicar la primera poesia en la revista de la ciutat de Reus La Democracia Cristiana. A l'edat de quinze anys, ja va fer una perfecta traducció del llatí, de la tragèdia de Séneca, que porta per nom Medea. Vivia allavors en la ciutat de Tarragona, i des d'allí, col·loboraba en diferents periòdics locals, i en molts dels barcelonins. La seva acurada prodicció no va tardar gaire temps en ser recompensada tal com mereixia, conseguint el primer dels premis assolits en la seva vida literària amb un treball en prosa, tractant de la definició de la poesia, en els Jocs Florals de Sant Martí l'any 1912. Encisat pel seu temperament artístic, va fer un viatge a terres d'Italia, fent una llarga estada a Roma on va posar en versos catalans algunes elegies d'Ovidi, Oraci i bucòliques de Virgili, aixís com també diferents assaigs sobre Ciceró, César, Plini, T. Livi i unes traduccions del hebreu al català, com són: Capitols de Moisès, Job, Isaies, David i Salomó. Va retornar a Barcelona l'any 1912, dedicant-se de ple a la poesia, conseguint la seva primera Flor Natural, als Jocs Florals de Badalona l'any 1914, i obtenint des d'allavors un sens fí de premis en la major part de Jocs Florals i Concursos literaris celebrats arreu de Catalunya. Ha publicat dos llibres molt notables pel seu estil purificat i elegant, titulats Junior i En el límit d'or, el primer agotat. En l'actualitat la seva producció es limita en la poesia catalana, ressonant el seu nom moltes vegades, en diferents Certamens literaris i Jocs Florals de la nostra terra.
