Aquesta pàgina ha estat revisada.
Quina joia que he sentida!...
Quin frisar, pobre cor meu!...
Mes, la prosa malehida
m'ha ferit amb l'horror seu!...
S'ha mofat de l'Arpa mía
i de boig m'ha motejat...
Ha escarnit la Poesia
i un munt d'or m'ha senyalat...
—Trenca l'arpa... romp ses cordes!
(ha vingut a dir-me al fí)
Desditxat, que no recordes
que cantant no's fa camí?...—
Si qu'és cert; mes, qui l'arrenca
del cor meu tanta dolçor?...
Qui la trenca, qui la trenca
l'Arpa Santa de l'Amor?...
Moriré cantant amb ella,
no essent ric ni poderós...
I quan l'Arpa sigui vella
qu'ens enterrin a tots dos!!
———————
Visió en un somni...
———————
Ta figura radïant
esta nit l'he somniada...
Fins la fosca del voltant
ha deixat il·luminada!
