Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Reculliment
 —————

El dia cau. La nit s'acosta...
Es l'Hora d'acoblar els pensaments!...

Quan el Sol, ja del tot, sigui a la posta,
i esdevinguin solemnes els moments,
ànima meva, entréga't a la pena
que duu l'esglaiadora solitut,
i amb el dolor de ta fatal cadena
plora de ta mal versada fortitut...

Batega fort, cor meu, qu'encare ansíes
ofegar-te en dolceses d'un amor,
i en espera del goig passes els dies
rebejan-te en friçanses d'altre cor!...

Imagína't, seny meu, qu'és l'Hora santa
d'entregar-se a crudels reflexïons
i, ai, Déu! que cada una més m'espanta
perquè pot desfullar mes il·lusions!...

Es l'Hora de pensar!... La nit s'acosta...
El Sol, completament, és a la posta...
Per tot ja és nit...
En l'espai insondable i en el meu Esperit!