Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
<poem>i tol somriu amb mes vida, i em reflexa un raig de sol...
Quina llum mes clara i viva, quina inmensitat d'espai... fins les voires cotonoses semblen de neu en desmai...
I veig ma dolça vileta amb son cloqueret sencill. i apar que anyorat me cridi amb l'amor de mare a fill...
Oh, ma vileta xamosa qu'escampes olor suau; m'has enrobustit la vida sota d'aquest cel tan blau...
Cel que llumena ma pàtria com el color de la mar, i com l'ona escumejanta es seré, es pur, i clar...
I també t'enyoro sempre vila de mes il·lusions pel record que'm tens de pàtria i de la mare el petons
Plau-me veure't des la serra bo i sentint el rossinyol, i seguint a la ramadà trenar rims qu'em son conçol.
