Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
el meu esperit se aixampla
quan l'aire li porta olors.
I amb les flors de l'encontrada
de color i flaire fi,
s'hi apedreguen les docelles
tots els dies el mati...
I de flors s'ompla la pica,
i es remullen bojament,
i l'aigua que sempre brolla
fresseja amorosament...
Raja pausada i serena
com un ritme divinal;
es un cant que ve dels àngels
de la volta sideral...
No es la font de l'amargansa
es la que ve des del cel
i te'l gust de la rosada
com la bresca en te de mel...
Adeu, la font misteriosa
plàcida sempre en ton raig,
que ja tinc l'ànima forta...
Ja tornaré un altre maig.
Bosquerols d'aquestes comes
que viviu amples de cor
oïnt els tocs de campana
i en pau do Nostre Senyor...
