Aquesta pàgina ha estat validada.
Quí sab si Den ab sa mírada's troba,
y ha compadit la Catalunya nova,
y, pels grillons desferne, sa dessra l'eyna llu
qu'esmolaren Clarís y Casanova,
y vol danarla a algú!
Ma esposa! Ma Isabel...— Tal li parlava
a la Reyna En Ferran Y ella enfonsava,
quedantli'l cor de pedra, lo cap en lo coxí!...
La gent que mana a nostra gent esclava
també respòn axí.
————————
Cant de la Raça[1]
—————
Al bressol de la Patria
s'hi troba un nou infant.
Els avis tots moriren:
la raça va endavant.
El sol vermell apunta,
la lluna's va apagant.
La mare vetlla y fila
el bressol engronxant.
—Bim bam, bim bam—
ab veu que surt de l'ànima cantant.
«Oh, fill de mes entranyes,
els pits tinch abundants.
- ↑ Del drama «L'ànima es meva».