Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


- 74 Cabelleres vellutades Cabellera vellutada de Jesús Crucificat, qui ets ungida i amarada de penumbra i soletat tú qui dolça i compadida d'aquest vell Sant Crist desnú, et reclous, tota la vida, en l'oblid de l'àngel brú, compadeix al qui adelera, en el clam dònam l'oblid d'aquella altre cabellera qui em turmenta dia i nit. Era negra i tenebrosa i odorant de la fortitut i volava'l vent conmosa com un bell serpent hirsut. Joventut adelerada, cobejant un nou turment sota el dol de la diada la seguia impenitent. La ciutat tota brogia de la gran generació qui contrista, hi revivia la tragèdia del Senyo.