Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
- 76 - I si en vull fugi amb recança i encoman l'ànima a Déu, ioh divina esgarrifança, me la sento dintre meu! I allavors soc l'au negrosa i so el bell i hirsut serpent i el pecat i l'ombra afrosa i so el goig i so el turment. M'aconhorta l'esperança de que a l'hora de la mort podrà haber la deslliurança del turment d'aqueix record. I gaudir d'aquella umbría qui fa amable i qui fa pia d'una dolça pietat, cabellera vellutada de Jesús Crucificat. Càntic nou Floreixin els bordons a nostres dits! sonin com un flautat les nostres venes! que al fons dels nostres pits ens han nascut noranta nou sentits i hem vist una llum nova a les carenes.
