Vés al contingut

Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/87

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

s'eixampla, alat,
amb absoluta llibertat,
í fa més pur al pescadô.
¡El mar l'atrau,
tan blau, tan blau!
La terra no.
Puix sols de lluny té la blavô
del seu anhel;
puix sols de lluny s'assembla al cel.
 
La seva llar,
com el seu cor, de cara al mar,
senzilla i blanca,
és una flor que mai es tanca
rïent al sol,
sempre en perill de pena i dol.
La seva llar
és el seu port,
és el seu far
de vida i mort
que vessa llum en la blavor,
eternament encisador.