Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 88 —

Quan veig un aucell
que vola, cantant,
li envejo les ales que bat, triomfant:
voldria enlairar-me, ben lliure, com ell,
i estendre pels aires la veu del meu cant.
No puc encelar-me!
No puc esplaiar-me!
Soc fill de la terra! Soc fill de la terra!
Si pujo a la serra,
m'ofego, pujant.
Soc fill de la terra,
soldat en la guerra
que'ls homes se fan
i sempre es faràn.
La vida, amb ses ànsies, al cor se m'aferra,
i tot sospirant,
contemplo els aucells que volen, cantant.


Ignasi Iglesias signatura.jpg