Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 quan, sens pau ni ventura
  plorava fel:
 mes, demunt les espines
  del sofriment,
 brotà ma poesia, com be de Deu.

 
 Com el santperemartri
  qu'almarç floreix
 a la vora voreta
  del caminet,
 la meva poesia
  mon dol cobreix.