Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



El tren  



   El tren va escapat,
  per serres y planes,
  trasbalça la pau
  de pobres cabanes,
  arriba de lluny,
  va a terres llunyanes.


   El seu espignet
  desperta l'aucella;
  astora a n-els bous
  fermats a la rella;
  trenca del bover
  la tonada vella.


   L'avia quan el sent,
  endins s'entafura;
  el bon camperol
  s'el mira ab fretura;
  l'espera'l jovent
  allà ont se detura.