Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 y enlloch hi veig masies
 ni frescos regadius,
 ni les gemades feixes
 rublertes de verdura,
 ni arbredes ont hi canten
 els aucellets jolius.


  El tracte dels que'm volten
 a dins del cor no arriba;
 la parla castellana
 em torba y'm confón;
 no trobo la franquesa
 qu'entre nosaltres priva;
 aquêts són altres homes,
 axò és un altre món.


  Ausent de Catalunya,
 en terra forastera,
 còm la ditxosa calma
 que cerco, puch haver?
 Guaytant la volta blava;
 que'l cel no té frontera
 y a tot arreu s'ens mostra
 tan pur y tan serè.


Madrid, 1899