Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Mal d'amor  



   Déxiamtho dir lo qu'en mon cor hi nia
  y'm posa alabatut y neguitós;
  escolta quina estranya malaltia
  de pena y goig a l'hora'm té febrós.

   Jo no sé pas de quàn que malaltejo;
  jo no sé pas de cert què ho pogué fer;
  en va volums y més volums fullejo
  cercant això que tinch que podrà ser.

 
   Jo no més se qu'abans, jove com era,
  obrava y fins pensava com un vell;
  jamay una esperança falaguera
  creuava fugitiva mon cervell;


   em veya sol, tot sol; quan esguardava,
  trobava'l meu casal abandonat;
  guaytava indiferent lo que'm voltava;
  feya via al etzar, com alelat;