Aquesta pàgina ha estat validada.
<poem>
Ausencia
Creuant el munt de pobles que'ns separa
han arribat tes lletres a eixa terra,
ont creus qu'arrels tan fondes com la serra
potsê he posai, perque no torno encara.
No ho creguis, no; que si la sort avara
així ho té disposat, be'm mouen guerra
l'anyorament que dins mon pit s'aferra
y'l desitj d'abraçarte ara-abans-ara.
Tornaré, si a Deu plau; fòra tristura;
que de goig jo faré que prompte saltes,
qu'en ton llabi floreixen les cançons;
y embadalit, al veure la hermosura,
a sobre de les roses de tes galtes
mos besos volaràn, com papallons.
<poem>
