Vés al contingut

Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

<poem>

Ausencia


Creuant el munt de pobles que'ns separa han arribat tes lletres a eixa terra, ont creus qu'arrels tan fondes com la serra potsê he posai, perque no torno encara.


No ho creguis, no; que si la sort avara així ho té disposat, be'm mouen guerra l'anyorament que dins mon pit s'aferra y'l desitj d'abraçarte ara-abans-ara.


Tornaré, si a Deu plau; fòra tristura; que de goig jo faré que prompte saltes, qu'en ton llabi floreixen les cançons;


y embadalit, al veure la hermosura, a sobre de les roses de tes galtes mos besos volaràn, com papallons. <poem>