Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Prosa 



  Fa temps qu'estem enfeynats
 ab capítuls, dot, llegats
 y altres coses enutjoses;
 mes, a cada dos per tres,
 aquest ditxós interès
 fa que perillen les noces.


  Tu, per lo que puga ser,
 vas brodant d'allo més be
 tot un be de Deu de roba;
 ta mare, regatejant,
 no tira may endavant
 la compra dels nostres mobles.


 Y aixis tot és insegur;
 res sé jo ni res saps tu
 y'l temps depressa s'escorre,
 avuy sembla que mellor,