Aquesta pàgina ha estat validada.
Epílech
Quan cada dematí
a dins del seu jardí
el pensament me porta,
la veu del rossinyol
que canta'l naixent sol,
y si m'en diu de coses!
Em parla d'una amor
que s'en ha endut la flor
encesa y aromosa
de gaya joventut;
mon paradís perdut
jo hi tinch en eixes ombres.
El rossinyol, a dalt
del arbre més capdalt,
d'amor llençava notes;
a baix, nosaltres dos,
un himne de dolçors
cantàvem llargues hores.