Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




  La mar ab son murmuri
 ens parla dels navilis
 ab que Colom volava
 pel mar engolidor;
 la mistica capella,
 de càntichs y d'idilis;
 l'estany, palau de fades,
 de somnis y d'amor.


  Y'l bell concert qu'aixequen
 el mar y la montanya,
 el temple y la capella,
 la vall y la ciutat,
 serveix pel gran poeta
 de colossal peanya
 ont s'hi engrandeix l'efigie
 del geni sublimat.


  Es ell qui signa als homes
 la fi d'aquest desterro
 y d u a Catalunya
 que serà gran ab Deu;
 es ell qui s'ageganta,
 més fort que Taliaferro,
 més cast que Rosalia,
 més gay que Flordeneu.