Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Dret als cims 



 De bon mati a la primavera
 tresco sovint camps a través
 y una gran força irresistible
 envers la serra'm conduheix.
 Cercant ombrívoles tasqueres,
 ja'l pla gemat deixo a mos peus,
 ja oviro aprop el puig fresquívol
 ja soch a dalt ara meteix.
 Mes, tant-se-val; en restellera
 més pichs y serres vaig veyent;
 quin goig pujar al més altívol
 y respirar ben a pleret!
 De nou atret per les altures,
 el cim més alt corro ab dalè.
 Com més ardit jo m'hi enfilo,
 el cim més alt s'empetiteix
 y les montanyes més llunyanes
 sembla que creixin davant meu.
 Il·lusió! frisança folla!
 a dalt de tot no arribaré