Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/67

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



La meva feixa 



 Un escalonat de feixes,
 qu'és bonich al bes del sol!
 Unes feixes xiques, xiques,
 plenes d'esplendents verdors
 tot l'any gerdes y ufanoses
 y rialleres de tons.
 Jo'n voldria tenir una
 y cuydarla jo tot sol:
 la més petita de totes,
 la del darrer esglahó.
 Hi faria monjeteres
 qui s'enfilessen bentost,
 carbaceres qui ajacessen
 son ample fullam blavós
 y blat qui adrecés sa tija
 y un escampall de fajol;
 cada cosa arrenglerada,
 ben distint cada color.
 Després plantaria un arbre
 pera posarmhi a redós;