Aquesta pàgina ha estat revisada.
En Jeroni
En Jeroni a trench d'aubada
s'en va anar a confessar;
els pecats que's confessava
fan escruixî'l capellà;
ja li'n don'per penitència
un dia de dejunar.»
En Jeroni s'ho apunta,
per no haver de rumiar:
«En Jeroni, plogui o nevi,
demà té de dejunar.»
El dia de coll s'acaba;
ja arribem a l'endemà:
allò qu'ahir s'apuntava,
avuy ho torna a mirar.
Lo qu'és el paper no falla,
y'l paper porta «demà».
Cada dia, quan se lleva,
de llegirlo no s'està;
mes, com que, per anys que passin,
el paper dirà demà,
en Jeroni no dejuna
ni jamay dejunarà.
