taula passàvem al saló, i si l dinar havia sigut animat, més animada era la vetllada. Quan s'alçava del piano la filla gran Anais, agafaven el violi en Lleó o en Joan; i si l'un o l'altre parava era pera donar lloc a que la petita Mireio, que am prou feines caminava, ens cantés la Magalí, acompanyant-se ella mateixa am ses manetes, que encara no agafaven tres tecles, o perquè ell havia improvisat una cançó en obsequi meu o am motiu de qualsevol incident que s presentava. Aquella casa, per lo concorreguda, semblava la Casa de la Vila, i en rigor ho era més que la de debò per la llibertat afectuosa am que tot-hom hi estava. Tot plegat s'animaven tots i tots plegats cantaven a chor el Maset de mestre Roumieux o la Carmagnuolo, que en Fèlix Gras havia dedicat a la gent de la nostra terra. A l'endemà de la meva arribada ja ni m recordava de que pogués anyorar-me.
Van passar alguns anys, i en una altra de mes anades a Provença vaig trobar aquella casa tota cambiada. Ell vivia a Montpeller en una chambre garnie, i ella estava a Nimes am la Mireio. El noi gran corria pel món, i el petit feia l servei militar a l'Argelia, aon
Pàgina:Articles literaris publicats en L'Avenç 1882-1890 (1904).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat revisada.
