Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


asomo de vostre Apollineo resplandor, que desaoga mon devot affecte per vn resquisi del degut silenci; mes propi Panigenista de tanta admiraciò, que lo que acolori la antiguedad del Magno Alexandre, desitjant, que obtenint rumbos de la breu linea de Apeles, notifique, per los remots districtes del Orbe, la benigne exorbitancia de vostres repetits portentos.
 Sobre lo felis Tabèr, ab vislumbres de Tabor, gosa la prodigiosa Pira de vostra incorrupta Grandesa lo magestuos Panteon de sa deguda veneraciò, zenit augusto de vostra noble Patria, aont os embelliu Argos celestial; puix a pessar de la fera Parca, os eternisau Pastor, y ab injuria del caduc olvit, os enceneu Sol à la aclamaciò.
 Las celebres columnas, que offerian al heroich Athaulfo lo perpetuar sa