Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 A rumbos, donchs, de aquell famòs Atheneo, que venerà Grecia erari de la sabia Minerva, è inscrit aquest brinco de tantas exemplars sentencias, à brios de la mateixa causa, ab la grandesa del mateix titol, y ab lo titol de la mateixa grandesa, y prenent Punts de oposicio, à competencia del mes critich Alcides de la Castellana facundia, que per remontat de Eloquencia clamaren Heroe, emulant ab vislumbres de Eminencias sos primors, intento desmentir lo error vulgar, ab ques desprecia nostra llengua per basta, y per grosera.
 No solicito alabança, ni pretench aplauso, puix sols à document de la espeiencia, gran Mara de la Sabiduria, advertint, que en las arduas empresas, es lo comensar, aont comunament desmaya la valentia del conseguir: donant vn aliento à las plomas Cathalanas, pera que en Alas de la fama bolen al logro de la eternitat, me so atrevit a posar à tota la mormuracio esta niñeria de fullas, embellida de agradable varietat, y si benevol lo ilustre orisont delas discretas conventiculas, me abona lo intent, continuat en segona, y tercera part, y en altres dos obras la impresio, la vna que intitulo, Morfeo despert en las vulgaritats Cathalanas. Iovial discurs, que cultiva pensil mon capritxo, aont absent

divertia los cariños de ma Patria y la altra, que
inscrich, la Fama de Cathaluña. Mes si es-

perimento lo solit despresi, las en-

terrare totas en lo pols,
que ya las cobri,
vale.