Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ta sa preciosa travesura sumovent donayre en sa bisarria, pareixia animada mascara, que sols la embrasava lo rustich disfras, que la desmentia.
 En profecio baxa ser eminent, es ser notori entre la multitut, y entre Pigmeos gran; pero no entre grans asseñalat quant menos gigant.
 Ab esquisita destresa esculpia Calistrato lliguiosas delicadesas; pero no aplicava sa paciencia, y pericia sino en labrar niñerias, y podent per sa habilitat aspirar à las glorias del celebre Alcimedon, ò a la fama del prodigios Thesifon deixant al Orbe vn miracle de Palas en culto de Diana, abatuda sempre sa simetria sepultà sa memoria en la inbecilitat de sas obras.
 Sia donchs discret lo treball, eminent lo empleo, templada la fatiga, superior la habilitat, comuna la aplicacio, y vniversal la noticia del que aspirant à la eximia grandesa, preten la corona de la immortalitat.


E

Mblemma es á tanta eminencia la preciosa [il·legible]erea del Busto, sepultas entre abismes de vndosas turquesas aspirant a vna esfera de candor, que sent filis del nacar, que agota armiños del alba, es per sa sircunferencia nota de vna infinita extencio de prendas, sent logro de son ostigat aliento la vniversal grandesa ab que las perlas, que atesora adornan coronas, y señeixen diademas