Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


  de Adonis bell arrebol
  abreviàt Etna son cor,
  alada enigma de amor,
  la beldat, que galantea
  gosa fingint ques recrea
  Zelant de son pit lo ardor.
Embidia la mariposa
  la ditxa, ab que sabs servir
  ella ama, pera morir
  ton amor viu del que gosa,
  ab Venus de amor Diosa
  inquirint se impacienta,
  que astre es lo que fomenta
  amor sens altre exemplar,
  puix sens rastre de penar
  Sols recreo es lo que ostenta
Entonan las Filomenas
  sas queixas, y de vn ingrat
  cantan plorant la maldat
  aumentant sonòras venas;
  pero atropellan sas penas
  veurer tan alt ton fauor,
  que campeja sens dolor,
  ni la pena del sufrir
  en la finesa del sentir,
  y en la gloria del amor
En lo incendi dela rosa,
  viu salamandra dorada,
  y en son affecte abrasada