avansat per aquest camí, y per aixó á las rassas que s' embolcallan áb lo poétich mantell de las tradicions de que ara abans d' ara un capdalt poeta nos ha bellament parlat [1], y á las que 'ns llegaren, pera mostrade sa existencia, monuments megalítichs com las murallas de Tarragona, ab prou feynas si las sabém nomenar iberas, tal volta comprenent ab aquesta denominado á nissagas enteras de molt diferenta fesomía.
Del litoral del Mediterrani, y entre éll de nostra Catalunya, se 'n retrauhen novas certas que 's fan coincidir ab la vinguda dels chethas y fenicis, mentre á l' interior, invasions de celtas hi prenian estada [2].
Darrerament, estudis molt pacients sembla fan menys important de lo que s' havía cregut l' influencia civilisadora en nostra patria de las colonias gregas.
Cenyintnos ja á nostre precís objecte, era Barcelona (uns 300 anys abans de Jesucrist) una població notable, fundada sens dubte per las primitivas rassas, ja que la situació geográfica de son territori era al objecte apropiada.
Deixant apart los antichs dictats dels historiadors de l' Etat Mitjana, que com l' arquebisbe D. Rodrigo, posan sa fundació per l' Hércules
