Aquesta pàgina ha estat revisada.
mes!... Mantínliles tieses, mantínliles tieses, y si ta mòstra les dents, amòstrali tú les ungles.... ó el picamà per dalt del cap. ¿Qu' et rius?... ¡Ya se vé!... el que no té vergoña, tot lo mon es d' ell!... ¡A mí, á mí m' habies d' haber plegat tú, gambaire, qu' entonses sabries dos y tres cuáns fan!... |
Batiste. | Sinc... y sinc, dèu. (Acostantse capa ella en les dos mans ubèrtes.) |
Tomasa. | No t' acòstes capa mí, perque si dones un pas mes, ó em tòques un fil de ròba.... el fus este t' el clavaré p' el ventre. (Agarrant el fus de l' agüela.) |
Batiste. | ¡A la guardia!... ¡á la guardia!... ¡Que me matan! ¡Ja! ja! ja!... |
Tomasa. | ¿Qu' et burles?... Pues ves aspay, que á vòltes, donde menos se piensa salta la llebre. No el penses que a mí em fan pòr els estafèrmos com tú; y molt manco si están entre dos llums com la marraixa del agüelo Panoli, que may sabia quina hòra era.... |
Batiste. | Pos yo sí qu' eu sé.... hòra de.... lo manco son ya els tres cuarts.... (Acsiò de voler li pegar.) |
Tomasa. | ¿A quí? ¿á mí?... Estás molt vèrt, fillet; ó per millor dir, molt madur.... ¡A esta pobreta inosent sí que li pegaries tú, ó á la pobreta de ta sògra, en setanta añs que pòrta a la esquena! ¡Miren quina valentia, caballers!... ¡Marcha, marcha, calfa-agüeles!... |
Batiste. | ¡Mira que son ya els tres cuarts y mich!... La campana está al caure.... (Acsiò de pegarli.) Vesten á dormir, y guañarás mes. |
Tomasa. | No em dona la gana. ¿Eu vòls mes clar? |
Batiste. | Sí. |
Tomasa. | Pues mes-clau en lo que vullgues.... en aigua fresca mateix, que no et vindria mal, á lo qu' em pense.... ¡Ja! ja! ja!... |
Bonifasia. | Tomasa, déixalo estar, y no el provoques, dòna, sinó encara será pichor: predicar en desierto, sermon perdido. |
Tomasa. | Ya sé que té el cap dur, y qu' en éll tot es de- |